roentares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ru.ənˈta.ɾəs/
	balear /ro.ənˈta.ɾəs/, /ru.ənˈta.ɾəs/
Occidental:	/ro.enˈta.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

roentares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de roentar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb roentar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ro·en·ta·res (4)
• Anagrames: arroentes, arroentés, atresoren