roentàrem

Potser volíeu: roentarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ru.ənˈta.ɾəm/
	balear /ro.ənˈta.ɾəm/, /ru.ənˈta.ɾəm/
Occidental:	/ro.enˈta.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

roentàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de roentar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb roentar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ro·en·tà·rem (4)
• Anagrames: amorteren, arroentem