riell

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /riˈeʎ/
• Rimes: -eʎ
• Etimologia: De riu i el sufix -ell, potser en llatí *rivellus, de rivus ‎(«riu»), segle XIII.

Nom

riell m. ‎(plural riells)

1. Peça petita de metall fos en brut.
2. regalim

   «De cada grapat de neu surt un riell d'aigua que baixa pel pendent» (Josep Pla, Cartes de lluny: viatges, fantasies, ciutats, 1928)

Traduccions

Peça de metall fos en brut

• Anglès: ingot ^(en), bar ^(en)
• Castellà: riel ^(es) m.

• Francès: lingot ^(fr) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: ri·ell (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB