revera
Català[modifica]
Verb[modifica]
revera
- (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb reveure
- (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb reveure
Català antic[modifica]
- Etimologia: Del llatí rēvērā.
Adverbi[modifica]
revera
- en veritat, realment
- «Ignora tenir lo dit castell per la dita egrègia dona Blanca de Navarra, com revera ell tinga lo dit castell e sia stat acomanat per lo spectable senyor don Pedro Fajardo.» (Hug de Cardona, 1470)