ressonància

Català

• Pronúncia: oriental /rə.suˈnan.si.ə/, occidental /re.soˈnan.si.a/
• Rimes: -ansia
• Etimologia: Del llatí resonantia
• Anagrama: acaronessin

Nom

res·so·nàn·ci·a f. ‎(plural ressonàncies)

1. Conjunt de fenòmens relacionats amb els moviments periòdics o quasi periòdics en què es produeix reforçament d'una oscil·lació en sotmetre el sistema a oscil·lacions d'una freqüència determinada.

Traduccions

Traduccions: ressonància

• Alemany: Resonanz ^(de) f., Nachhall ^(de) m.

• Castellà: resonancia ^(es)

Vegeu també

• Ressonància a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot