ressituar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /rə.si.tuˈa/
Occidental:  nord-occidental /re.si.tuˈa/
valencià /re.si.tuˈaɾ/, /re.si.tuˈa/

Verb[modifica]

ressituar trans.

  1. Canviar la consideració d'alguna cosa.
    «Mirarem de ressituar-ho , per la nostra banda. En primer lloc, tant la poesia de Sarsanedas com la d'Estellés o de Martí Pol dels anys cinquanta tenen en comú...» ([1])

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: res·si·tu·ar (4)
  • Anagrama: restauris

Vegeu també[modifica]

  1. Lluís Alpera, Des de l'Aitana al Canigó, 1998