resolés

Potser volíeu: resoles

Català

Verb

resolés

1. (col·loquial central) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb resoldre
2. (col·loquial central) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb resoldre

Miscel·lània

• Síl·labes: re·so·lés (3)
• Anagrames: eslores, soleres