requerires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /rə.kəˈɾi.ɾəs/, occidental /re.keˈɾi.ɾes/
• Rimes: -iɾes

Verb

requerires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de requerir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb requerir.

Miscel·lània

• Síl·labes: re·que·ri·res (4)