Vés al contingut

repente

De Viccionari

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /reˈpen.te/, meridional \reˈpeŋ.te\
Americà: alt /reˈpen.t(e)/, baix \reˈpeŋ.te\, austral /reˈpen.te/

repente m. (plural repentes)

  1. impuls, atac, rampell
    «Tuvo que ser un repente —intervino Juanín—, un ataque de depresión, o de locura.» (José María Guelbenzu, Un asesinato piadoso, 2010)
    Devia ser un impuls -digué Juanín- un atac de depressió o de bogeria.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: re·pen·te (3)

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /rɛˈpɛn.tɛ/
  • Etimologia: Derivat de repēns.

Adverbi

[modifica]

repente

  1. sobtadament

Sinònims

[modifica]