repent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /rəˈpen/
	balear /rəˈpent/, /rəˈpen/
Occidental:	nord-occidental /reˈpen/
	valencià /reˈpent/, /reˈpen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: [1] Del castellà repente, del llatí repentem ‎(‘sobtat’), segle XIX. Doblet del patrimonial rabent.
• Etimologia: [2] Del llatí rēpentem, participi de rēpere ‎(‘arrossegar-se, lliscar’).

Nom

repent m. ‎(plural repents)

1. (rar, valencià) sobtada

   «Fon un repent; em posí la caraceta, agarrí la clau i... al carrer. No, ningu no m’havia vist eixir.» (Xavier Casp, Proses en carn, 1988)

Derivats

• de repent

Nom

repent m. ‎(plural repents)

1. (botànica) rèptil (que creix horitzontalment)

Miscel·lània

• Síl·labes: re·pent (2)
• Anagrames: penetr, pretén, repten, trepen

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC, DCVB