rente

Potser volíeu: Renté

Català

Verb

rente

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de rentar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb rentar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb rentar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb rentar

Variants

• [1] rento, renti, rent
• [2] renti, rento
• [3] renti, rento
• [4] renti

Miscel·lània

• Síl·labes: ren·te (2)
• Anagrames: enter, entre, etern, renet, renét, reten, tenre, trene