renco

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈreŋ.ko\

Americà: alt \ˈreŋ.k(o)\, baix \ˈreŋ.ko\

• Rimes: -enko
• Etimologia: Del llatí vulgar *renicus, derivat del llatí ren ‎(‘ronyó’).

Adjectiu

renco m. ‎(femení renca, plural masculí rencos, plural femení rencas)

1. ranc

Sinònims

• cojo

Derivats

• renquear

Miscel·lània

• Síl·labes: ren·co (2)
• Anagrames: cerno, cerón, croen, necro-, orcen, rocen, ronce, roncé

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre renco