renadiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /rə.nəˈðiw/, occidental /re.naˈðiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del prefix re- i nadiu

Nom

renadiu m. ‎(plural renadius)

1. La terra que havent-la segat, torna a rebrotar.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: renadío ^(es), ricial ^(es)
• Llatí: ager ^(la) repullulans

Miscel·lània

• Síl·labes: re·na·diu (3)
• Heterograma de 7 lletres (adeinru)
• Anagrames: dinareu, dinàreu, duraien, eduiran, enardiu, enduria, reunida

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot