renadiu

Català

• Pronúncia: oriental /rə.nəˈðiw/, occidental /re.naˈðiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del prefix re- i nadiu
• Anagrames: dinareu, dinàreu, duraien, enardiu, reunida

Nom

re·na·diu m. ‎(plural renadius)

1. La terra que havent-la segat, torna a rebrotar.

Traduccions

Traduccions: renadiu

• Castellà: renadío ^(es), ricial ^(es)

• Llatí: ager ^(la) repullulans

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot