remugara

Potser volíeu: remugarà

Català

Verb

remugara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb remugar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb remugar

Variants

• [1] remuguessi, remuguessa, remugueguessa, remugués, remugàs
• [2] remuguegués, remugués, remugàs

Miscel·lània

• Síl·labes: re·mu·ga·ra (4)
• Anagrames: agrumaré, garrameu, margareu, margàreu