remolcar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /rə.muɫˈka/
balear /rə.moɫˈka/, /rə.muɫˈka/
Occidental:  nord-occidental /re.moɫˈka/, valencià /re.moɫˈkaɾ/

Verb[modifica]

remolcar trans.

  1. Moure una embarcació estirant de cordes.
    «Pel cantó del port també arribaven a l'illa bussos que nedaven sota l'aigua i que remolcaven amb una corda odres plens de cascall emmelat i de llinosa triturada» ([1])
  2. Moure un vehicle que no pot fer-ho per ell mateix, enganxant-lo a un altre.
    «La bomba girarà sempre que el motor estigui en marxa. No s'ha de remolcar el vehicle amb el motor parat, ja que la caixa es quedaria sense lubricació.» ([2])

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: re·mol·car (3)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

remolcar trans. ‎(present remolco, passat remolqué, futur remolcaré)

  1. remolcar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: re·mol·car (3)
  1. Tucídides, Història de la Guerra del Peloponnès, vol. IV: llibre IV, Fundació Bernat Metge, pàgina 26
  2. Esteban José Domínguez, Julián Ferrer, Sistemes de transmissió i frenada, Editex, 2012, pàgina 132