Vés al contingut

remolcar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: central /rə.muɫˈka/
balear /rə.moɫˈka/, /rə.muɫˈka/
Occidental: nord-occidental /re.moɫˈka/
valencià /re.moɫˈkaɾ/, /re.moɫˈka/

Verb

[modifica]

remolcar trans.

  1. Moure una embarcació estirant de cordes.
    «Pel cantó del port també arribaven a l'illa bussos que nedaven sota l'aigua i que remolcaven amb una corda odres plens de cascall emmelat i de llinosa triturada» (Tucídides, Jaume Berenguer [trad.], Història de la Guerra del Peloponnès, vol. IV: llibre IV, Fundació Bernat Metge, pàgina 26)
  2. Moure un vehicle que no pot fer-ho per ell mateix, enganxant-lo a un altre.
    «La bomba girarà sempre que el motor estigui en marxa. No s'ha de remolcar el vehicle amb el motor parat, ja que la caixa es quedaria sense lubricació.» (Esteban José Domínguez, Julián Ferrer, Sistemes de transmissió i frenada, Editex, 2012, pàgina 132)

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: remolco, remolca, remolquem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: re·mol·car (3)

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]

Verb

[modifica]

remolcar trans. (present remolco, passat remolqué, futur remolcaré)

  1. remolcar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: re·mol·car (3)