remaneo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /rɛˈma.nɛ.oː/
• Etimologia: Del prefix re- i maneō.

Verb

remaneō ‎(1a present^?), remanēs ‎(2a present), remanēre ‎(infinitiu), remānsī ‎(perfet), remānsum ‎(supí)

1. romandre
2. quedar aturat

   Sed in prima remansi voce et identidem boavi.

   Però em vaig quedar enganxat a la primera síl·laba i la repetia a crits repetidament.

Derivats

• remānsiō
• remānsor
• remānsus