remaia

Català

Verb

remaia

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de remar.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de remar.

Variants

• [1] remavi, remava
• [2] remava

Miscel·lània

• Síl·labes: re·ma·ia (3)