reenviàreu

Potser volíeu: reenviareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /rə.əm.biˈa.ɾəw/, balear /rə.əɱ.viˈa.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /re.em.biˈa.ɾew/
	valencià /re.eɱ.viˈa.ɾew/, /re.em.biˈa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

reenviàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de reenviar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb reenviar.

Miscel·lània

• Síl·labes: re·en·vi·à·reu (5)
• Anagrames: enervaríeu, enveraríeu, veneraríeu