reconciliar
Aparença
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /rə.kun.si.ɫiˈa/ balear /rə.kon.si.ɫiˈa/, /rə.kun.si.ɫiˈa/ Occidental: nord-occidental /re.kon.si.ɫiˈa/ valencià /re.kon.si.ɫiˈaɾ/, /re.kon.si.ɫiˈa/
- Rimes: -a(ɾ)
- Homòfon: reconcilià
- Etimologia: Del llatí reconciliare, segle XIII.
Verb
[modifica]reconciliar trans., pron. (pronominal reconciliar-se)
- Tornar a una relació de benentès després d'haver-hi dificultats.
- «Valeri Màxim... derrota novament els sabins coaligats amb els volscos i treballà per reconciliar amb el Senat el poble que s'havia retirat a l'Aventí.» (Plutarc, Vides paral·leles: volum XIV, Agesilau i Pompeu, Fundació Bernat Metge, p.135)
- «En conseqüència, sogre i gendre es van reconciliar al pacte de Sòria del 1256.» (Ernest Belenguer, Jaume I i el seu regnat, 2010)
Conjugació
[modifica]Primera conjugació regular, amb hiat entre el radical i la desinència
Formes no normatives o col·loquials
indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
---|---|---|---|---|---|---|---|
condicional | reconciliariva | reconciliarives | reconciliariva | reconciliarívem | reconciliaríveu | reconciliariven | alg |
subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
imperfet | reconciliessi | reconciliessi | sept, alg |
Formes compostes i perifràstiques
indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
---|---|---|---|---|---|---|---|
perfet | he | has | ha | hem | heu | han | ... reconciliat |
havem | haveu | ||||||
passat perifràstic | vaig | vas | va | vam | vau | van | ... reconciliar |
vares | vàrem | vàreu | varen | ||||
plusquamperfet | havia | havies | havia | havíem | havíeu | havien | ... reconciliat |
passat anterior o perifràstic |
haguí | hagueres | hagué | haguérem | haguéreu | hagueren | ... reconciliat |
vaig haver | vas haver | va haver | vam haver | vau haver | van haver | ||
vares haver | vàrem haver | vàreu haver | varen haver | ||||
futur perfet | hauré | hauràs | haurà | haurem | haureu | hauran | ... reconciliat |
condicional perfet | hauria | hauries | hauria | hauríem | hauríeu | haurien | ... reconciliat |
haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
passat perifràstic | vagi | vagis | vagi | vàgim | vàgiu | vagin | ... reconciliar |
vaja | vages | vaja | vàgem | vàgeu | vagen | ||
perfet | hagi | hagis | hagi | hàgim | hàgiu | hagin | ... reconciliat |
haja | hages | haja | hàgem | hàgeu | hagen | ||
plusquamperfet | hagués | haguessis | hagués | haguéssim | haguéssiu | haguessin | ... reconciliat |
haguesses | haguéssem | haguésseu | haguessen | ||||
haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
passat anterior perifràstic |
vagi haver | vagis haver | vagi haver | vàgim haver | vàgiu haver | vagin haver | ... reconciliat |
vaja haver | vages haver | vaja haver | vàgem haver | vàgeu haver | vagen haver |
Paradigmes de flexió: reconcilio, reconcilia, reconciliem
Traduccions
[modifica]Traduccions
- Alemany: versöhnen (de)
- Anglès: reconcile (en)
- Castellà: reconciliar (es)
- Francès: reconcilier (fr)
- Italià: riconciliare (it)
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: re·con·ci·li·ar (5)