Vés al contingut

reconciliar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /rə.kun.si.ɫiˈa/
balear /rə.kon.si.ɫiˈa/, /rə.kun.si.ɫiˈa/
Occidental:  nord-occidental /re.kon.si.ɫiˈa/
valencià /re.kon.si.ɫiˈaɾ/, /re.kon.si.ɫiˈa/

Verb

[modifica]

reconciliar trans., pron. ‎(pronominal reconciliar-se)

  1. Tornar a una relació de benentès després d'haver-hi dificultats.
    «Valeri Màxim... derrota novament els sabins coaligats amb els volscos i treballà per reconciliar amb el Senat el poble que s'havia retirat a l'Aventí.» (Plutarc, Vides paral·leles: volum XIV, Agesilau i Pompeu, Fundació Bernat Metge, p.135)
    «En conseqüència, sogre i gendre es van reconciliar al pacte de Sòria del 1256.» (Ernest Belenguer, Jaume I i el seu regnat, 2010)

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: reconcilio, reconcilia, reconciliem

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: re·con·ci·li·ar (5)

Vegeu també

[modifica]