recobro

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /rəˈkɔ.βɾu/
	balear /rəˈkɔ.bɾo/, /rəˈkɔ.bɾu/
Occidental:	/reˈkɔ.bɾo/

• Rimes: -ɔbɾo
• Etimologia: De recobre per assimilació de vocals, de recobrar, segle XVIII.

Nom

recobro m. ‎(plural recobros)

1. (mallorquí) Forma alternativa de recobre ‎(«refugi»).
2. (obsolet) recobrament

Verb

recobro

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de recobrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: re·co·bro (3)
• Anagrama: Corberó

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \reˈko.βɾo\

Americà: alt /reˈko.bɾo/, baix \reˈko.βɾo\

• Rimes: -obɾo

Verb

recobro

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb recobrar