Vés al contingut

recar

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  /rəˈka/
Occidental:  nord-occidental /reˈka/
valencià /reˈkaɾ/, /reˈka/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: recà
  • Etimologia: Del català antic racar, del gòtic 𐍂𐌹𐌺𐌰𐌽 ‎(rikan, «portar, carregar»), en el sentit de «carregar una pena», segle XIV. Cognat de l’italià recare i de l’occità recar ‎(«patir»).

Verb[modifica]

recar intr.

  1. saber greu
    «Recordem el profeta a qui recava tant perdre la pau en el servei de Jahvè, com de fet ens passa tan sovint a nosaltres; però que, al capdavall, complí com tots els bons.» (Isidre Burunat, Terra santa, avui, 1978)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: reco, reca, requem
Vocal rizotònica: /e/

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]