rebutge
Català[modifica]
Verb[modifica]
rebutge
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de rebutjar
- (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb rebutjar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb rebutjar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb rebutjar
Miscel·lània[modifica]
- Anagrama: brutege