rebrotar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /rə.βɾuˈta/
balear /rə.bɾoˈta/, /rə.bɾuˈta/
Occidental:  nord-occidental /re.βɾoˈta/
valencià /re.bɾoˈtaɾ/, /re.βɾoˈta/

Verb[modifica]

rebrotar intr.

  1. Tornar a créixer una planta o un arbres, després d'un període d'inactivitat.
    «Són més immutables enfront dels incendis, ja que després de ser cremats aviat rebroten i, al cap de pocs anys, tot i que encara són baixos, tornen a ser tan espessos com abans de l'incendi.» (<ref>Florenci Vallès i Sala, El medi natural del terme de Manresa, Institut d'Estudis Catalans, 2002, pàgina 113)

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: re·bro·tar (3)
  • Anagrama: retrobar

Vegeu també[modifica]