rebrotar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /rə.βɾuˈta/
	balear /rə.bɾoˈta/, /rə.bɾuˈta/
Occidental:	nord-occidental /re.βɾoˈta/
	valencià /re.bɾoˈtaɾ/, /re.βɾoˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Del prefix re- i brotar, segle XIV.

Verb

rebrotar intr.

1. Fer rebrots.
2. Brotar de nou.

   «Són més immutables enfront dels incendis, ja que després de ser cremats aviat rebroten i, al cap de pocs anys, tot i que encara són baixos, tornen a ser tan espessos com abans de l'incendi.» (Florenci Vallès i Sala, El medi natural del terme de Manresa, Institut d'Estudis Catalans, 2002, pàgina 113)

3. Un fet, un sentiment, aparèixer de nou, tornar a sorgir amb nova força.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	rebrotar			haver rebrotat
gerundi	rebrotant			havent rebrotat
participi	rebrotat, rebrotada, rebrotats, rebrotades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	rebroto	rebrotes	rebrota	rebrotem	rebroteu	rebroten
	rebrote						val
	rebroti						sept
	rebrot			rebrotam	rebrotau		bal
imperfet	rebrotava	rebrotaves	rebrotava	rebrotàvem	rebrotàveu	rebrotaven
passat simple	rebrotí	rebrotares	rebrotà	rebrotàrem	rebrotàreu	rebrotaren
futur	rebrotaré	rebrotaràs	rebrotarà	rebrotarem	rebrotareu	rebrotaran
condicional	rebrotaria	rebrotaries	rebrotaria	rebrotaríem	rebrotaríeu	rebrotarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	rebroti	rebrotis	rebroti	rebrotem	rebroteu	rebrotin
	rebrote	rebrotes	rebrote			rebroten	occ, bal
imperfet	rebrotés	rebrotessis	rebrotés	rebrotéssim	rebrotéssiu	rebrotessin
		rebrotesses		rebrotéssem	rebrotésseu	rebrotessen
	rebrotàs	rebrotassis	rebrotàs	rebrotàssim	rebrotàssiu	rebrotassin	bal
		rebrotasses		rebrotàssem	rebrotàsseu	rebrotassen	val, bal (1)
	rebrotara	rebrotares	rebrotara	rebrotàrem	rebrotàreu	rebrotaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	rebrota	rebroti	rebrotem	rebroteu	rebrotin
	–				rebrotau		bal
	–		rebrote			rebroten	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... rebrotat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... rebrotar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... rebrotat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... rebrotat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... rebrotat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... rebrotat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... rebrotar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... rebrotat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... rebrotat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... rebrotat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: rebroto, rebrota, rebrotem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims

• rebollar, rebrollar, rebrostar

Traduccions

Brotar de nou

• Anglès: resprout ^(en)
• Castellà: rebrotar ^(es)
• Francès: rejeter ^(fr)
• Italià: germogliare ^(it)

Aparèixer de nou

• Anglès: reappear ^(en)
• Castellà: rebrotar ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: re·bro·tar (3)
• Anagrama: retrobar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB