rebotir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /rə.βuˈti/
Occidental: nord-occidental /re.βoˈti/, valencià /re.boˈtiɾ/, /re.βuˈtiɾ/

Verb[modifica]

re·bo·tir intr.

  1. Forçar les coses perquè entrin en un lloc d'espai molt just.
    -Haurem de rebotir la roba per poder tancar la maleta.
    -No em demaneu que entri a l'ascensor, ja sou molts i no m'agrada anar rebotit.
  2. Perdre la rigidesa pròpia un material.
    La fusta s'ha rebotit amb la humitat i ara la porta no tanca bé.

Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]