reboteva

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

re·bo·te·va

  1. primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de rebotre
    Forma dialectal d'alguns parlars nord-occidentals per [jo] rebotia.
  2. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de rebotre
    Forma dialectal d'alguns parlars nord-occidentals per [ell/ella/vostè] rebotia.