rebotí

Potser volíeu: reboti

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /rə.βuˈti/
	balear /rə.boˈti/, /rə.buˈti/
Occidental:	/re.boˈti/

• Rimes: -i

Verb

rebotí

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de rebotre/rebotar.

   [Jo] rebotí o vaig rebotre.

Miscel·lània

• Anagrames: botiré, orbite