reboté

Potser volíeu: rebote

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /rə.βuˈte/
	balear /rə.boˈte/, /rə.buˈte/
Occidental:	/re.boˈte/

• Rimes: -e

Verb

reboté

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de rebotre.

   [Ell/ella/vostè] reboté o va rebotre.

Miscel·lània

• Síl·labes: re·bo·té (3)
• Anagrama: boteré

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \re.βoˈte\

Americà: alt /re.boˈte/, baix \re.βoˈte\

• Rimes: -e

Verb

reboté

1. primera persona del singular (yo) del passat simple del verb rebotar