reble

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /ˈrɛb.bɫə/, balear /ˈrəb.bɫə/, /ˈrɛb.bɫə/
Occidental: /ˈre.βɫe/
  • Etimologia: Del llatí replum, segle XIV, del verb repleō ‎(«reblir»).

Nom[modifica]

reble m. ‎(plural rebles)

  1. Conjunt de fragments de materials de construcció usat per omplir buits.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

reble

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de reblar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb reblar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb reblar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb reblar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: re·ble (2)

Vegeu també[modifica]