ranc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈraŋ/, balear /ˈraŋk/
Occidental:	nord-occidental /ˈraŋ/
	valencià /ˈraŋk/, /ˈraŋ/

• Rimes: -aŋk
• Homòfon: rang
• Etimologia: Del gòtic *𐍅𐍂𐌰𐌲𐌺𐍃 ‎(wragks, ‘tort’), de *𐍅𐍂𐌰𐌲𐌺𐌾𐌰𐌽 ‎(wragkjan, ‘torçar’), del protogermànic *wrankijaną, segle XIII. Cognat del castellà renco.

Adjectiu

ranc m. ‎(femení ranca, plural masculí rancs, plural femení ranques)

1. Que camina amb dificultat de moviment en una de les cames.

Derivats

• ranquejar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: lame ^(en)
• Castellà: cojo ^(es), renco ^(es)
• Francès: éclopé ^(fr)
• Italià: zoppo ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: carn, cran

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot