rústic

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈrus.tik/
• Etimologia: Cultisme del llatí rusticus, segle XVII, doblet del patrimonial rústec.

Adjectiu

rústic m. ‎(femení rústica, plural masculí rústics, plural femení rústiques)

1. Característic del camp.
2. Fet amb material poc treballat.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: rustikal ^(de)
• Anglès: rustic ^(en)
• Àrab: رَيْفِيّ‎ ^(ar)
• Castellà: rústico ^(es)
• Francès: rustique ^(fr)
• Gallec: rústico ^(gl)
• Gal·lès: gwledig ^(cy)
• Grec antic: ἄγροικος ^(grc) ‎(ágroikos)
• Italià: rustico ^(it)
• Llatí: rusticus ^(la)
• Neerlandès: landelijk ^(nl)
• Portuguès: rústico ^(pt)
• Rus: се́льский ^(ru) ‎(selski)
• Suec: lantlig ^(sv)

Miscel·lània

• Síl·labes: rús·tic (2)
• Heterograma de 6 lletres (cirstu)
• Anagrama: rictus

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB