räkna

Suec[modifica]

Pronúncia: /²ˈrɛːkna/
Etimologia: Del nòrdic antic reikna, com el danès regne (d’on el noruec bokmål regne), el noruec nynorsk rekne / rekna i l’islandès reikna. El mot nòrdic és un manlleu del baix alemany mitjà rēkenen (cognat del neerlandès rekenen, l’anglès reckon i l’alt alemany rechnen), del protogermànic *rekanōn, derivat de *rekan («recte; correcte»), en última instància del protoindoeuropeu *h₃reǵ- (arrel de la qual deriva, entre d’altres, el llatí rogō).

räkna (present räknar, pretèrit räknade, supí räkna)

comptar; computar; calcular
(amb complement predicatiu introduït per som) considerar
Islam räknar Koranen som sin uppenbarade heliga skrift ― L'islam considera l'Alcorà com la seva escriptura sagrada revelada
(amb complement introduït per med) comptar (amb algú), confiar (en algú)
Jag räknar med dig ― Compto amb tu