química

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Del baix llatí chimia, reducció de alchimia, de l'àrab كيمياء ‎(kīmiyã´), probablement del grec antic χημεία ‎(khēmeía, «fusió o barreja de líquids») o bé de l'egipci khem ‎(«terra negra»), segle XVII.

Nom[modifica]

quí·mi·ca f. ‎(plural químiques)

  1. Ciència que estudia les substàncies, els elements i el seu comportament.
  2. forma femenina de químic

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

quí·mi·ca f. ‎(plural químiques)

  1. forma femenina de químic

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: /ˈki.mi.ka/
Americà: alt /ˈki.mi.k(a)/, baix /ˈki.mi.ka/

Nom[modifica]

quí·mi·ca f. ‎(plural químicas)

  1. química (ciència)
  2. forma femenina de químico

Adjectiu[modifica]

quí·mi·ca f. ‎(plural químicas)

  1. forma femenina de químico


Gallec
[modifica]

Nom[modifica]

química f. ‎(plural químicas)

  1. química (ciència).
  2. forma femenina de químico

Adjectiu[modifica]

química f.

  1. forma femenina de químico