putiferi

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /pu.tiˈfɛ.ɾi/
• Rimes: -ɛɾi
• Etimologia: Del castellà putiferio, de l'italià putiferio, del llatí vituperium ‎(«insult»). Doblet de vituperi i jutipiri.

Nom

putiferi m. ‎(plural putiferis)

1. (col·loquial) casa de barrets, prostíbul

   «Els vaig dir que coneixia la seva mare - la del putiferi del Xino - i que a ella no li faltaria de res.» (Carles Quílez, Psicòpata Un relat basat en personatges i situacions reals, 2005, Cossetània Edicions, p. 102, ISBN 9788497910941.)

2. (col·loquial) casa de barrets (gran desordre)

   «En tot aquest putiferi on es crida i no s’escolta, on el fals cec es treu la màscara de cec per ensenyar la màscara de PERIODISTA i on el BOY SCOUT és cada vegada més impertinent.» (Albert Boadella, Albert Boadella, 2002, Diputació de Barcelona, Institut del Teatre)

Miscel·lània

• Síl·labes: pu·ti·fe·ri (4)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada a Silencis del DIEC sobre putiferi