punyir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /puˈɲi/
Occidental:  nord-occidental /puˈɲi/
valencià /puˈɲiɾ/, /puˈɲi/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Etimologia: (pendent)

Verb[modifica]

punyir trans., intr.

  1. Gatinyar, molestar amistosament a una altra persona.(Principalment utilitzat a les Illes Balears)

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pu·nyir (2)
  • Heterograma de 6 lletres (inpruy)

Vegeu també[modifica]