punires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /puˈni.ɾəs/, occidental /puˈni.ɾes/
• Rimes: -iɾes

Verb

punires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de punir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb punir.

Variants

• [1] punigueres
• [2] puniguesses, punigueres, punissis, punisses

Miscel·lània

• Síl·labes: pu·ni·res (3)
• Heterograma de 7 lletres (einprsu)
• Anagrama: superin