punira

Potser volíeu: punirà

Català

Verb

punira

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb punir
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb punir

Variants

• [1] punigués, punissi, puniguera, punís
• [2] punigués, punissi, puniguera, punís

Miscel·lània

• Anagrama: apurin