puja
Potser volíeu: pujà
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: /ˈpu.ʒə/ Occidental: nord-occidental /ˈpu.ʒa/, valencià /ˈpu.d͡ʒa/
- Rimes: -uʒa
Verb[modifica]
puja
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de pujar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb pujar
Miscel·lània[modifica]
Català antic[modifica]
Nom[modifica]
puja f. (plural pujas o puges)
- Corda lligada al car de l’antena per a girar la vela cap a estribord.
- «Manà que estiguessen los mariners apparaylats, los uns a la puja, los altres a la orça de popa, e ·ls altres a la orça de proa» (Jaume I, Llibre dels feits, 1343)
Antònims[modifica]
- orsa («a babor»)
Nom[modifica]
puja f. (plural pujas o puges)
- Quantitat que es paga al forner que cou el pa en un forn públic.
- «Que’ls forners, contra tota bona raho e egualtat, de pochs temps e ença prenguen detraure lo pa en lurs forns molt major part o puja que no havien acostumat en los temps passats.» (Història de la cultura valenciana, 1363)
Verb[modifica]
puja
- tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de pujar
- segona persona singular (tu) de l'imperatiu de pujar