puñetero

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /pu.ɲeˈte.ɾo/

Americà: alt /p(u).ɲeˈte.ɾo/, baix /pu.ɲeˈte.ɾo/

• Rimes: -eɾo
• Etimologia: De puñeta i el sufix -ero, segle XIX.

Adjectiu

puñetero m. ‎(femení puñetera, plural masculí puñeteros, plural femení puñeteras)

1. (col·loquial) punyeter
2. (vulgarisme, especialment Guatemala, Veneçuela, Bolívia) onanista
3. (Cuba) lleig

Nom

puñetero m. ‎(plural puñeteros, femení puñetera)

1. (vulgarisme, especialment Guatemala, Veneçuela, Bolívia) onanista
2. (Guatemala) Insult.

Miscel·lània

• Síl·labes: pu·ñe·te·ro (4)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre puñetero
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de americanismos sobre puñetero