przyjaciel
Polonès[modifica]
- Pronúncia: /pʃɨˈja.t͡ɕɛl/
- Etimologia: Del protoeslau *prijateljь, segle XIV.
Nom[modifica]
przyjaciel m. pers. (femení przyjaciółka)
Declinació[modifica]
Declinació de przyjaciel
| singular | plural | |
|---|---|---|
| Nominatiu | przyjaciel | przyjaciele |
| Genitiu | przyjaciela | przyjaciół |
| Datiu | przyjacielowi | przyjaciołom |
| Acusatiu | przyjaciela | przyjaciół |
| Instrumental | przyjacielem | przyjaciółmi |
| Locatiu | przyjacielu | przyjaciołach |
| Vocatiu | przyjacielu | przyjaciele |
Compostos i expressions[modifica]
Notes[modifica]
Tan sols s'utilitza per a relacions íntimes, emprant kolega per a la resta dels amics, i znajomy per als coneguts.
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: przy·ja·ciel (3)
- Heterograma de 10 lletres (aceijlpryz)
Vegeu també[modifica]
- Per a més informació vegeu l'entrada al Wielki słownik języka polskiego sobre przyjaciel
- Per a més informació vegeu l'entrada al Słownik Języka Polskiego sobre przyjaciel
- Per a més informació vegeu l'entrada al dict.com sobre przyjaciel