protestares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾu.təsˈta.ɾəs/
	balear /pɾo.təsˈta.ɾəs/, /pɾu.təsˈta.ɾəs/
Occidental:	/pɾo.tesˈta.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

protestares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de protestar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb protestar.

Miscel·lània

• Síl·labes: pro·tes·ta·res (4)
• Anagrama: Parestortes