prosopopeia

Català

Oriental:	central /pɾu.zu.puˈpɛ.jə/
	balear /pɾo.zo.poˈpɛ.jə/, /pɾu.zu.puˈpɛ.jə/
Occidental:	/pɾo.zo.poˈpe.ja/

Rimes: -ɛja
Etimologia: Del llatí prosopopoeia, del grec antic προσωποποιία ‎(prosōpopoiía).

prosopopeia f. ‎(plural prosopopeies)

Figura retòrica que consisteix a fer parlar persones absents o difuntes, o coses inanimades i abstractes, com si fossin presents, vives i animades.
Afectació de gravetat.