prosèlit

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /pɾuˈzɛ.ɫit/, balear /pɾoˈzɛ.ɫit/, /pɾuˈzɛ.ɫit/

Occidental: /pɾoˈzɛ.ɫit/

• Etimologia: Del grec antic προσήλυτος ‎(prosḗlutos, «nouvingut»).
• Anagrames: petrolis, piloters, trespoli, trespolí

Nom

pro·sè·lit m. ‎(plural prosèlits, femení prosèlita)

1. Persona recentment convertida a una religió.

Sinònims

• convers, novell, neòfit

Traduccions

Traduccions: prosèlit

• Anglès: proselyte ^(en)
• Castellà: prosélito ^(es)

• Francès: prosélyte ^(fr)
• Italià: proselito ^(it)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC