prorrogàreu

Potser volíeu: prorrogareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾu.ruˈɣa.ɾəw/
	balear /pɾo.roˈɣa.ɾəw/, /pɾu.ruˈɣa.ɾəw/
Occidental:	/pɾo.roˈɣa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

prorrogàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de prorrogar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb prorrogar.

Variants

• [2] prorrogueguéssou, prorroguéssiu, prorroguésseu, prorrogàssiu, prorrogàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: pror·ro·gà·reu (4)