promès

Potser volíeu: promés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾuˈmɛs/ⓘ
	balear /pɾoˈməs/, /pɾuˈmɛs/
Occidental:	/pɾoˈmes/

• Rimes: -ɛs
• Etimologia: Del llatí promissus, segle XVII.

Nom

promès m. ‎(plural promesos, femení promesa)

1. Persona que s’ha compromès a un casament.

Sinònims

• nóvio, xicot

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Bräutigam ^(de) m.
• Anglès: fiancé ^(en)
• Castellà: prometido ^(es) m.
• Francès: fiancé ^(fr) m.
• Italià: promesso ^(it) m.

Verb

promès

1. Participi masculí singular del verb prometre.

Variants

• promés (valencià)

Miscel·lània

• Síl·labes: pro·mès (2)
• Heterograma de 6 lletres (emoprs)
• Anagrames: pomers, premos, premso, rompes, rompés

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC
• Atles Lingüístic del Domini Català