projectil

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pɾu.ʒəkˈtiɫ/, occidental /pɾo.d͡ʒekˈtiɫ/
• Rimes: -il
• Etimologia: Del llatí medieval prōiectilis ‎(«llançadís»), derivat de prōiectus.

Nom

projectil m. ‎(plural projectils)

1. Objecte que es llança amb força per desplaçar-lo lluny.
2. Element emprat en les armes de foc, que s'envia per destruir quelcom en el camp enemic.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Projektil ^(de) n., Geschoss ^(de) n.
• Anglès: projectile ^(en)
• Armeni: արկ ^(hy) ‎(ark)
• Asturià: proyeutil ^(ast) m.
• Castellà: proyectil ^(es)
• Coreà: 발사물 ^(ko) ‎(balsamul)
• Finès: ammus ^(fi)
• Francès: projectile ^(fr)
• Gallec: proxectil ^(gl) m.
• Georgià: ჭურვი ^(ka) ‎(txurvi)
• Grec: βλήμα ^(el) n. ‎(vlima)
• Hebreu: קליע‎ ^(he) m.

• Indonesi: proyektil ^(id)
• Italià: proiettile ^(it)
• Japonès: 発射体 ^(ja)
• Neerlandès: projectiel ^(nl)
• Polonès: pocisk ^(pl) m.
• Portuguès: projéctil ^(pt) m.
• Romanès: proiectil ^(ro) n.
• Rus: снаря́д ^(ru) m. ‎(snariad)
• Suec: projektil ^(sv) c.
• Txec: střela ^(cs) f., projektil ^(cs) m.
• Xinès: 拋射物 ^(zh) ‎(抛射物, pāoshèwù)

Miscel·lània

• Síl·labes: pro·jec·til (3)
• Heterograma de 9 lletres (ceijloprt)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot