proer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /pɾuˈe/, balear /pɾoˈe/, /pɾuˈe/

Occidental: nord-occidental /pɾoˈe/, valencià /pɾoˈeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De proa i el sufix -er, segle XIII.

Nom

proer m. ‎(plural proers, femení proera)

1. (nàutica) Tripulant d’una nau que té el seu lloc a la proa.

Antònims

• poper

Traduccions

Traduccions

• Anglès: bowman ^(en)
• Castellà: proel ^(es) m. f.

• Italià: prodiere ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: pro·er (2)
• Anagrama: peror

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot