Vés al contingut

princeps

De Viccionari
Potser volíeu: prínceps

Llatí[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈpriːŋ.kɛps/
  • Etimologia: De primus ‎(«primier») i capio ‎(«prendre»), en el sentit de «ésser el primer en prendre la iniciativa».

Adjectiu[modifica]

prīnceps m. f. n. ‎(genitiu prīncipis)

  1. primer
  2. principal

Sinònims[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  1. princeps editio = La primera edició d'un llibre.

Declinació[modifica]

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
Nominatiu prīnceps prīncipēs prīncipia
Vocatiu prīnceps prīncipēs prīncipia
Acusatiu prīncipem prīnceps prīncipēs prīncipia
Genitiu prīncipis prīncipium
Datiu prīncipī prīncipibus
Ablatiu prīncipī prīncipibus

Nom[modifica]

prīnceps m. ‎(genitiu prīncipis)

  1. líder, cabdill, sobirà
    Princeps Argonautarum
    El líder dels argonautes.
  2. príncep
  3. cap, director
    Consortionis Populorum Princeps
    El cap de la república
  4. avantguarda, soldat (els soldats de la primera línia o de vegades els de la segona línia, situats entre els hastati i els triaris)
    Octavum principem duxit.
    Ell comanda el vuitè maniple de soldats.
  5. instigador, autor
    Princeps atque architectus sceleris.
    L'instigador i l'artificier del crim.

Declinació[modifica]

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu prīnceps prīncipēs
Vocatiu prīnceps prīncipēs
Acusatiu prīncipem prīncipēs
Genitiu prīncipis prīncipum
Datiu prīncipī prīncipibus
Ablatiu prīncipe prīncipibus