princeps

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search
Potser volíeu: prínceps


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈpriːŋ.kɛps/
  • Etimologia: De primus ‎(«primier») i capio ‎(«prendre»), en el sentit de «ésser el primer en prendre la iniciativa».

Adjectiu[modifica]

prīnceps m. f. n. ‎(genitiu prīncipis)

  1. primer
  2. principal

Sinònims[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  1. princeps editio = La primera edició d'un llibre.

Declinació[modifica]

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
Nominatiu prīnceps prīncipēs prīncipia
Vocatiu prīnceps prīncipēs prīncipia
Acusatiu prīncipem prīnceps prīncipēs prīncipia
Genitiu prīncipis prīncipium
Datiu prīncipī prīncipibus
Ablatiu prīncipī prīncipibus


Nom[modifica]

prīnceps m. ‎(genitiu prīncipis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu prīnceps prīncipēs
Vocatiu prīnceps prīncipēs
Acusatiu prīncipem prīncipēs
Genitiu prīncipis prīncipum
Datiu prīncipī prīncipibus
Ablatiu prīncipe prīncipibus
  1. líder, cabdill, sobirà
    Ex: Princeps Argonautarum — (traducció:«El líder dels argonautes.»)
  2. príncep
  3. cap, director
    Ex: Consortionis Populorum Princeps — (traducció:«El cap de la república»)
  4. avantguarda, soldat (els soldats de la primera línia o de vegades els de la segona línia, situats entre els hastati i els triarii)
    Ex: Octavum principem duxit. — (traducció:«Ell comanda el vuitè maniple de soldats.»)
  5. instigador, autor
    Ex: Princeps atque architectus sceleris. — (traducció:«L'instigador i l'artificier del crim.»)