premia

Potser volíeu: premià

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pɾəˈmi.ə/, occidental /pɾeˈmi.a/
• Rimes: -ia

Verb

premia

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de premiar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb premiar.

Verb

premia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de prémer.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de prémer.

Variants

• premiva, premeva

Miscel·lània

• Síl·labes: pre·mi·a (3)
• Heterograma de 6 lletres (aeimpr)
• Anagrames: apriem, aprime, empari, emparí, impera, imperà, pairem, paírem, paríem

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɾe.mja/
• Rimes: -emja

Verb

premia

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb premiar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb premiar

Variants

• [2] (voseo) premiá

Miscel·lània

• Síl·labes: pre·mia (2)
• Heterograma de 6 lletres (aeimpr)
• Anagrames: impera, imperá, mapire, perima, primea