predico

Potser volíeu: predicò

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pɾəˈði.ku/, occidental /pɾeˈði.ko/
• Rimes: -iko

Verb

predico

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de predicar.

   [Jo] predico, predique, predic o prediqui.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb predicar.

   [Que jo] predico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] prediqui o predique.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb predicar.

   [Que ell/ella/vostè] predico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] prediqui o predique.

Miscel·lània

• Síl·labes: pre·di·co (3)
• Heterograma de 7 lletres (cdeiopr)
• Anagrama: procedí

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \pɾeˈði.ko\

Americà: alt /pɾeˈdi.k(o)/, baix \pɾeˈði.ko\

• Rimes: -iko

Verb

predico

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb predicar

Italià

Verb

predico

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de predicare