predicatiu

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /pɾə.ði.kəˈtiw/, occidental /pɾe.ði.kaˈtiw/
  • Rimes: -iw
  • Etimologia: Del llatí praedicativus, segle XIV.

Adjectiu[modifica]

predicatiu m. ‎(femení predicativa, plural masculí predicatius, plural femení predicatives)

  1. Relatiu o pertanyent al predicat.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

predicatiu m. ‎(plural predicatius)

  1. Tipus de verb no copulatiu.
  2. Complement verbal caracteritzat per referir-se alhora al verb i a un altre element de la frase.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pre·di·ca·tiu (4)

Vegeu també[modifica]